Deixant de banda el drama organitzat a l´aeroport, no entraré molt en detall en el que és la meva nova vivenda. A simple vista dius "ah, mira, encara" però lo bo està per venir. El terra, no tinc paraules. Els banys, me les estalvio. El primer comentari del Toni va ser "Ens haurien de pagar a nosaltres per viure aquí, i no al revés". Crec que amb aquest apunt queda força remarcat per on van els tiros. La primera cara que vam veure no ens va deixar indiferents, Maica, la vedette de Tynemouth. Uns maquillatges i uns escots... mai vistos. La segona referència que tenim és Alessandro, un cuarenton amb "cholas" al clatell i la seva camiseta de Judas Priest menjant pizza. Als altres 12 components no hem tingut el plaer de conèixe´ls, però cada vegada que vaig a aquella casa veig cares noves.
És un cau de formigues! i a l´extrarradi! Som una gran familia (poligonera).
No esperava vistes al mar, però tampoc a la A107... No cal dir que ja estem fent les maletes per marxar.
Ja he començat a fer entrevistes, aspiro a ser la waitress nº 1736363526345372 de la ciutat.
4 dies aquí i ja tinc claríssim que la majoria de gent està com jo, unicament de pas.
