Drawing with a knife

És de l´última classe d´Il.lustracio. La gràcia d´aquest excercisi és que amb un ganivet vas dibuixant, a mesura que rasques la superfície negra es va adivinant el que tu vols. Jo vaig dibuixar aquest gat.


És increïble la quantitat de tècniques que existeixen per a dibuixar. Hem provat des de top-ups, collages, tinta india, difuminats sobre textures, mil coses fins a gravats fluorescents amb àcid.
Alguns dels resultats d´aquests procediments són brutals. Dilluns que ve és la última sessió del curs, una pàgina més que es tanca aquí.

Flatshare.com

He parlat dels meus companys de pis?

Tinc la Tania Harris, és de York, estudia acupuntura xinesa i chino mandarín. Té l´habitació plena de posters i còmics manga, però és maca. Després hi ha el Zamaan Bannadyc, un noi turc doctorant-se en física quàntica, la seva habitació és el temple del Hardware (com jo li dic), la cova d´on no surt mai... Un dia hi vaig entrar i té tres ordinadors arenglerats amb pantalles neges i codis binaris! Farem bones migues. I per últim l´Ali Gunaydin, un senyor d´uns trenta llargs, només ve dos nits a la setmana a dormir, calb per dalt i porta cueta per baix. Com podeu veure estic ben acompanyada.

He buscat la definició de “Freak” al diccionari i això és el que he trobat:

1-Aquellas personas específicamente interesadas (en algunos casos de manera obsesiva) hacia los temas de la llamada "cultura friki"(ciencia ficción, la fantasía, el manga, el anime, los videojuegos, los cómics y la informática, entre otros).

Que cadascú tregui les conclusions que cregui necessàries. Jo ja ho he fet.

Cada matí em desperto, surto de casa i veig el verd dels turons cobert de fulles grogues, taronges i marró. Al meu portal ningú les recull i quan creuo la porta sento el crec crec que fan contra les meves botes. Enfil.lo Partington Close, sempre miro a la dreta on hi ha un Karaoke anomenat The Royal Oak. Agafo la dressera Duncombe Rd, una avinguda estreta per on s´escletxa el sol. Un sol que il.lumina els diferents tons de les fulles que abans eren grogues i ara, daurades. No fa fred però bufa una mica de vent, el que m´ajuda a desvetllar-me. Al final de l´avinguda, fent cantonada amb Mullern House veig els vitralls d´una escola: Mount Carmel School For Girls. Veure les classes des de fora em recorda a quan era petita. Els dibuixos penjats a la paret, la pissarra neta perque encara és massa aviat, les tauletes rodones i uns penjadors de colors. Si hagués de donar una imatge del que és per mi la tardor, donaria aquesta, càlida i freda. Les nenes entren a l´escola, l´uniforme és verd botella amb rivets grocs, i no sé perquè moltes porten una motxil.la fucsia. M´encanta mirar els pentinats de les negretes, des de trenes impossibles a monyos altíssims rodejats de rínxols minúsculs perduts entre els seus flocs arrissats. Quan passo l´escola arribo a Saint John´s Way, on cada matí hi ha un nen ros amb ulleres vermelles que retira les fulles de la seva entrada. L´escombra que utilitza és més gran que ell. Una vegada arribo al final del carrer estic a l´estació i l´església metodista em queda just darrera. Bon dia.