Cada matí em desperto, surto de casa i veig el verd dels turons cobert de fulles grogues, taronges i marró. Al meu portal ningú les recull i quan creuo la porta sento el crec crec que fan contra les meves botes. Enfil.lo Partington Close, sempre miro a la dreta on hi ha un Karaoke anomenat The Royal Oak. Agafo la dressera Duncombe Rd, una avinguda estreta per on s´escletxa el sol. Un sol que il.lumina els diferents tons de les fulles que abans eren grogues i ara, daurades. No fa fred però bufa una mica de vent, el que m´ajuda a desvetllar-me. Al final de l´avinguda, fent cantonada amb Mullern House veig els vitralls d´una escola: Mount Carmel School For Girls. Veure les classes des de fora em recorda a quan era petita. Els dibuixos penjats a la paret, la pissarra neta perque encara és massa aviat, les tauletes rodones i uns penjadors de colors. Si hagués de donar una imatge del que és per mi la tardor, donaria aquesta, càlida i freda. Les nenes entren a l´escola, l´uniforme és verd botella amb rivets grocs, i no sé perquè moltes porten una motxil.la fucsia. M´encanta mirar els pentinats de les negretes, des de trenes impossibles a monyos altíssims rodejats de rínxols minúsculs perduts entre els seus flocs arrissats. Quan passo l´escola arribo a Saint John´s Way, on cada matí hi ha un nen ros amb ulleres vermelles que retira les fulles de la seva entrada. L´escombra que utilitza és més gran que ell. Una vegada arribo al final del carrer estic a l´estació i l´església metodista em queda just darrera. Bon dia.