Avui no he dormit a casa

Anem per passos. 
Li havia de recollir unes coses al meu germà, ell viu a Stamford Hill, més conegut com el barri jueu. Stoke Newington, a partir de les 6.30 de la tarda, més que el barri jueu sembla la part chunga del Bronx. No et pensis, vaig fer l´intent de marxar, però a l´arribar a la parada de bus, un intercanvi de mirades gens amables amb un morenet i un embús de aquí te espero van ser suficients per dir-me : nena, avui no dorms a casa.


Sempre que hi vaig em crida moltíssim l´atenció, és com entrar en un ghetto. Els homes amb el barret de pèl, els nens petits amb els tirabuixons, les dones i les nenes ben tapades fins als peus no fós cas, i les perles a les orelles, sempre les perles. 
Stoke Newington és un barri trist, no ens enganyarem, no hi arriba el metro, seguiex l´estil de contrucció del nord de Londres: avingudes estretes i atapeïdes, resseguides de cases amuntegades l´una darrera l´altra, maó i fusta, un cel blau-grisós tapat per branques d´arbres sense fulles, de cop una gasolinera, mil off-licence, chandals i xiruques, algun park, algun llac. Una vegada vaig anar una festa per la zona, havies d´endinsar-te una mica al bosc, fer fora un parell de gats rabiosos que aquí reben el nom de guineus i un llac on els amos de la casa anàven en kayak quan fa bon temps. Dèien que que hi pescàven peixos, granotes i que hi havia molt tipus d´ànecs. Si en aquell moment, tercera copa en mà, m´haguéssin dit que també hi havien foques m´ho hagués cregut, però aquest és un altre tema.


Quan m´he despertat he agafat el bus a la mateixa parada on la tarda anterior el meu bolso atreia mirades, fins Manor House, allà la piccadilly line fins a Kensington, on treballo. Com canvia la cosa... Aquí substituixen el parc del llac amb jardins privats dels veïns del districte, incorporen columnes a les entrades de les cases, canvien el maó per la reixa forjada, els carrers passen a dir-se Queens gate, Launceston Place, i High Street Kensington en el pitjor dels casos, i en comptes de furgonetes veiem Lamborghinis. Pas mal.


És això el que més m´atrau de Londres, la quantitat de zones tan diferents, amb tanta varietat de gents i cultures, amb tals dimensions d´espai, i tan sumament impersonal.