Dilluns tornava de classe de dibuix i esperava el meu tren, quan de cop se sent: “We appologise for the delay but a man has been pushed under tracks at King´s Cross station.” Que es diu aviat. Encara s´investiga el cas però es veu que una dona el va emputxar, qui sap, potser no li agradava el vestit que lluïa el senyor…
Explico això perquè l´altre dia ens van dir que aquí es veu que és moda emputxar a la gent a la via. Jo no sé si creure-m´ho, però no m´agradaria ser una fashion victim en aquest cas! També parlàvem amb les noies de la població flotant. Què és al població flotant? Doncs som nosaltres. És aquella que no està registrada oficialment en el cens però habita temporalment en alguna ciutat, en definitiva, aquella que si passa algo, no ens troben. En una ciutat com aquesta on la població no flota, sino surca a sus anchas, és difícil estar segur. Mentre comentàvem, al nostre vagó una noia va començar a cantar escoltant els seus cascos. Això no és gens extrany aqui, no puc comptar amb les mans els tios que he vist fotent la serenata sigui l´hora que sigui, havent o no gent al seu costat. És un altre subjecte d´estudi. De moment nosaltres no cantem al metro, però no patiu, tot arribarà. El que si que fem és no desenganxar-nos de les parets subterrànies.
(Són les 8 i porto dos hores sentint a la flatshare. Ha vingut el novio de York… I clar, de tot menys presentacions. Espero no trobar-me´l demà al matí a la dutxa. Que maco és compartir pis, i que bé sho passen a York!)
No hay comentarios:
Publicar un comentario