ON STRIKE

Quan vius a 1000 millas del centre, necessites anar-hi, i tots els metros estan tancats en una ciutat com és Londres prens consciència del poder de les vagues. Gràcies, keep on fighting, companys.


Pel que fa als culebrons de Tynemouth 57, és curiosíssim veure com cadascú actua com si estigués a casa seva. Com parla, com menja... com escolta música. Si, música. Es veu que a La Spezia, el poble d´un dels flatmates, es costum posar Hardcore italià a tot taco mentre els altres dinen. En el millor dels casos, també pots sentir dues vegades consecutives el Mecanical Animals. Per qui no el recordi és el tercer album qualificat com "metal-industrial" de Sir Marilyn Manson. Per no anomenar Lady Gaga, 3 cançons d´Steve Wonder que sonen tot el dia i inclús rap alemany. Quan en una casa conviuen 12 nacionalitats aprens molta música.


A la foto estem la Mery i jo enmig del caos d´aquesta ciutat dient paraules com "Com ens hem de veure" mentre ajustem l´agenda pels mil pisos que veiem) i "Encara ens falta molt" (quan ens passejem per Brick Lane i veiem pallassos disfressats, literalment.) La Sandra ja ha arribat i la colonia Garbí està preparada per conquerir.


Strike! Strike! Strike!