domingo, 24 de octubre de 2010

"Mery Plegatín"

 Amb tots vostès, Maria de la Figuera (actualment Mery from the Figue Tree) abrigant a Sandra Llovet.

És diumenge, són les 12 AM. Al 50 de Partington Close, casa meva. Londres. La Mery dorm a dalt. I té resaca. Ahir vam quedar al matí per passejar per Camden, la cosa es va allargar, vaig recuperar una vella amistat que feia potser 7 anys que no veia i, coses de la vida, retrobo a Anglaterra. 6 de la tarda. Ell ens va enrollar per anar a un concert a Barbican d´un grup que vaig descobrir ahir i recomano. Charades. No sé com es van fer les 3 de la nit i ens vam trobar enmig d´Old Street amb 6 llaunes de Special Brew (una cervesa que té la friolera de 9 graus i un gust dolç de la qual m´he enamorat), l´instigador del concert demanant clemència al terra, anglesos preguntant per pills i una capsa de nuggets al mig. La cosa no podía acabar massa bé. Quan a Espanya comença el copeo aquí ja estàs de resaca, encara li hem de pillar el truco. A les 12 de la nit no sabiem ni on estavem, senyors… Algo estem fent malament. Què passa a les 3 del matí quan estàs begut i a menys 4 graus, una viu al nord, l´altra viu al sud i cap de les dues té a més mínima idea de com arribar a casa seva? Doncs que m´emporto la Mery a casa i que sigui el que Déu vulgui. Comença l´aventura: 2 hores de trajecte amb 3 transbords en doubled-decked buses, només flipant amb el personal. Mare meva, no podiem parar de riure. Des de baralles d´enamorats a borratxos assaltant les jovenetes amb minifalda, quin espectacle. El del meu costat en fase REM, la Mery plorant de riure observant com un anglès totalment ebri debora una alita de pollo com si li anés la vida perdent tot tipus de dignitat i jo preguntant-me on es deu haver  tret la llicència el conductor. Després de les mil i una arribem al districte d´Archway on la Mery recupera el seu apodo londinense “Mery Plegatín”. Cada cap de semana la podeu veure a casa meva o de la Sandra dormint en un espai que ja se li ha otorgat com a “La habitación de Mery”. Què farem sense ella quan marxi d´aquí dues setmanes a Argentina? Jo segur que trobar-la a faltar. El dia d´ahir va ser genial.

No hay comentarios:

Publicar un comentario