Seven Sisters Representing, man
Sara i sophie
Com podeu veure ens intentem amoldar a les tendències de la nostra barriada. És un intent fallit, já que no és qëstió de les ganes que hi posem, sino de raça. Aquestes són les úniques tonalitats de pell que no abunden per Seven Sisters, Tottenham en el seu defecte.
Informo de que ja he trobat una caseta en un barri que m´agrada molt i de que ja sóc oficialment cambrera. Així que si algú es passeja per Gloucester Road 14 i vol un Fresh Mint Tea que entri, que trobarà una catalana que no li sabrà servir.
Informo també de que cada dia se´m descobreixen noves situacions, impressions, i sobretot, persones, que fan que cada dia tingui encara més ganes de seguir coneixent aquesta frenètica ciutat.
I per últim he de confessar que el dia 21 em sabrà greu deixar la casa i els que es queden dins, poc a poc els hi he agafat afecte (no a tots, és impossible que jo li agafi afecte a algú que deixa els seus calçotets brodats amb una calavera cobrint tot el que seria la part frontal tirats per la cuina). Per exemple, un dels companys va dir ahir amb un anglès digne d´estudi : “Mi, el Inglé, no know na de na de ná, no way they “anderstén” me”. Crec que us podeu figurar que intento il.lustrar, ho trobaré molt a faltar. Però quan recordi el que em suposova tornar sola de nit al ghetto se´m treuran ràpid les tonteries.
Petons a Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario